"La màquina pot oferir-nos altres mons i nous efectes estètics. Però davant la seva complexitat i arbitrarietat el pensament i la mirada humana igualment hauran de seguir triant, validant allò que millor representi una forma d'enteniment i descripció de la realitat.

Sota la influència o astorament que provoquen aquests nous efectes estètics, atrets per la devoció teleològica vers la novetat, davant la màquina no podem restar passius acceptant com a nou valor immanent el plasma en substitució de la divinitat fotogràfica o fílmica. L’estètica no pot ser senzillament integrada per ella mateixa. Un cop em après que certament la realitat esdevé subjectiva, i mai és visible per efecte d’un enviament diví o materialitat científica, abans de ser validada cal interpretar la pantalla amb el procés sofista de l’imaginari, pel nostre judici i curadoria. Dons la màquina està incapacitada per dictar l'aspecte visible de la realitat, la seva comprensió o representació en l’àmbit de l’art. I em de poder gaudir la realitat com experiència lliberada. Per quin motiu?

Un algoritme capaç d’esdevenir per ell mateix autor de la realitat implicaria la participació d'una intel·ligència i perspectiva inhumana, que sols podrien interpretar o comprendre els seus dissenyadors. I aleshores l’ètica inherent a l’estètica esdevindria al servei d’una màquina ideada per a una minoria. I si mai aquest tipus de representació fos justificable per si mateixa, ja podríem dir-nos servents d'una intel·ligència artificial per l’esclavatge.

Per tant, mentre l'intermediari que valida la realitat sigui humà, la mirada de la màquina sols és i ha de ser una eina que ens permet veure noves coses, però que després cal validar i saber jutjar. Afirmar que el missatge és un fi per ell mateix ens permet definir la humanitat com a missatge, i no per justificar una Interface amb valor immanent.

I així com l'art no pot ser mai sols una experiència estètica, la màquina mai esdevé per ella mateixa missatge. I davant de la pantalla hem de preguntar-nos, igualment, qui som i què reconeixem vàlid com humanitat? I per tant de nou l'art queda ocult, darrera totes les visibilitats i disposat a ser desvetllat amb la mirada lliure. I això esdevé així com avui desvetllem que som el missatge, i que mai més no podrem figurar-nos com observadors ni com emissors".