"La màquina ens oferirà altres mons i altres efectes estètics. Davant la seva complexitat i arbitrarietat la mirada humana igualment haurà de seguir triant i validant aquells que millor representen una forma d'enteniment.

Aquests efectes estètics que ens ofereix la màquina no poden ser simplement vàlids per ells mateixos. Així com la realitat no esdevé mai visible, sense abans ser validada per nosaltres, la pantalla està incapacitada per dictar l'aspecte visible de l’art. Aquest algoritme implicaria la participació d'una intel·ligència i perspectiva inhumana, que mai podríem interpretar ni comprendre. I si mai aquest tipus d'estètica fos justificable per si sola, quedaríem ja al servei d'una intel·ligència artificial.

Mentre l'intermediari que valida la realitat sigui humà, la mirada de la màquina sols és una eina que ens permet veure. I per tant l'Art Contemporani no pot ser sols una experiència estètica. Davant de la pantalla hem de preguntar-nos igualment, què som i reconeixem com humanitat? I per tant de nou l'art queda ocult, darrera totes les visibilitats i disposat a ser desvetllat".