"Amb l’assaig A imagen y semejanza, utilitzo per primera vegada l’escriptura automàtica, només fins aleshores utilitzada per a la poesia. L’estímul neix amb la inquietud obsessiva per trobar una resposta vàlida, davant la irracionalitat que es manifesta en un context i unes circumstàncies que empobreixen i destrueixen la riquesa social, així com avança la implantació d’una economia de mercat recolzada sobre la premissa de l’especulació i el benefici immediat. El dubte que provoca el text queda descrit com un profund desamor. Una distància oberta, que em separa cada cop més d’una societat, amb la que no m’hi identifico ni desitjo comunicar-m’hi. El text descriu, amb aquest dubte entre el amor o escribir sobre el amor, l’abandonament de la racionalitat.

El resultat és sorprenen i m’inquieta. Després de guardar tres mesos el text descobreixo que hi puc trobar una racionalitat que va més enllà de la meva pròpia consciència. Amb material que sens dubte forma part del meu inconscient, però que emergeix per proposar respostes que desconec. És el que anomeno en el mateix assaig mi otra esencia. Descobreixo sorprès, per primera vegada, el valor del inconscient actiu que uns anys després la ciència mateixa corroborarà. En definitiva, el text és per a mi mateix un descobriment. I a partir d’aquest moment seguiré utilitzant el mateix mètode de l’escriptura automàtica com a font d’informació".