“Amb els successos de la invasió d’Irak per part dels EEUU, vam poder presenciar la definitiva caiguda dels ideals de democràcia i dret internacional que durant els darrers 50 anys havien identificat i definit els anomenats països avançats. Així ho descric en el llibre, utilitzant el terme ultrarealitat. Vam poder presenciar també, durant aquelles mateixes dates, atrapats amb les pantalles de televisió, la trista i indigna escena en directe de la mort d’un nen, de potser només set anys, en els braços del seu pare acorralat i desarmat davant la paret de casa seva. Aquest episodi despreciable motiva aquest llarg poema.

Amb la cabeza ultrareal em refereixo a una pantalla que atrapa com una bombeta, a milers d’insectes passius i ansiosos de caramels i gelats de xocolata. Podem recordar com, durant aquestes dates el discurs oficial vencia amb facilitat la resistència de l’opinió pública, i matar esdevenia una acció legítima. Aquest llibre és un homenatge a aquella mort, petita, breu, però que amés significava per als nostres països la definitiva pèrdua de la raó històrica".