"Després de l’assaig Interface: Un ruiseñor en la pantalla (2008), em sento altre cop atret per un llenguatge més ortodox, clar i allunyat d’evocacions i metàfores. Finalment decidit a posar en pràctica l'escriptura automàtica i l’inconscient actiu, però aquest com orientat a raonar aspectes propis de l'economia. Per tant em decideixo a abandonar de moment la poiessis com a mètode de coneixement, així com conceptes i interpretacions més properes al taoisme, budisme i ocultisme d’Heràclit. I procuro fer us de tot el vocabulari propi de l’àmbit de l’economia.

L’assaig Después del 2009. El producto inmaterial (2009), és un text que s’ha construït amb una rapidesa sorprenentment clara i directa. Utilitzant l’escriptura automàtica finalment emergeix un contingut i un coneixement que escapa del tot del que formava part del meu conscient. Amb el llenguatge busco la finalització d’inquietuds i desenganys, per tancar un cicle personal que té el seu origen fa sis anys, amb el llibre Los ojos sobre el olvido (2003), escrit durant la invasió d’Iraq.
Aprofito aquests mesos d’agost i setembre per concretar dubtes, formular conclusions.

Arrossego anys d’abandó, d’incredulitat, de decepció. Vaig allunyar-me fins la irracionalitat, buscant llibertat, distància d’un món desproveït de veritat històrica i excessivament ofert a la banalització.

Després de molt de temps sento altre vegada la voluntat de comunicar-me amb claredat. Sembla que alguna cosa torna a tenir sentit i sorprès, crec trobar-ho amb el text. L’escriptura esdevé de nou una font de coneixement que em sorprèn. Plantejo per primera vegada l’ètica aplicada a aspectes ecològics i socials com a valor econòmic per l’empresa. Proposo el temps i l’actualització de dades per a obrir una graella de valors pel consum on-line. Els fets, poc a poc, corroboren el que he escrit".