"La mirada orfe, despoblada, perduda titil·lant l’ombra. Damunt l'escenari mancat de forma i de matèria i de colors. Una transparència desunida, vagant, un bufec d’immens filant el pensament, la mirada, la cosa. Un prisma incert on esclatar fragments.

Tot invisible, abans, en un instant anterior. En una brevetat suficient per descabdellar la mentida i alliberar  la mirada, per escapçar l'aspecte de les bèsties. Aleshores, damunt l’absència de representació ocórrer, esdevé, ara. I allò, després podem identificar-ho o dir-ho. I un reconegut és, allí. Allò que ha estat vist damunt la pell nua.

Estimades musses, no cal fer-se vencedor ni ser creïble. Puc parlar confós, cridar, collir colors de l'immens dubte que viu dins meu i viure mut, sord, prohibit i lliure dels carrers i les mentides. La realitat meva és allí, ara, color i forma i signe i.

Mentre jo em sospito incert i fràgil i impermanent. Per tant sols ser la gratuïtat de viure'm".