"La mirada orfe, despoblada, perduda titil·lant l’ombra. Damunt l'escenari mancat de forma i de matèria i de colors. Una transparència desunida, vagant, un bufec d’immens filant el pensament, la mirada, la cosa. Un prisma incert on esclatar fragments.

Tot invisible, abans, en un instant anterior. En una brevetat, suficient, per descabdellar la mentida, per escapçar l'aspecte de les bèsties. Aleshores, damunt el blanc va ocórrer, i esdevé, avui. Un reconegut és, allí. Allò vist just damunt la pell nua blanca, colpejada de vida.

Estimades musses, no cal convença ni ser creïble. Puc parlar confós, cridar, collir colors de l'immens dubte que viu dins meu i viure mut, sord, prohibit i lliure dels carrers i les mentides. La realitat meva és allí, ara, color i forma i signe i.

Mentre jo em sospito incert i fràgil i impermanent. Per tant sols ser la gratuïtat de viure'm".