...i collint les brevetats, d’un blanc el somni és realitat encara nua.
...i escolto, ací, cercant un no-encara i un abans-de la veu i una prempta no dita. dons tota paraula és minsa i insuficient.
...i fins la mar. des d’un pou d’ombres, de cada onada venint, lent i finit i enllà rompen viu. des d’un verb gronxant-se a l’arena, des d’una costa i de sa veu on es mor.
...i sols la marea fa escriptura retirant-se al no-ser de l’horitzó.
...i arribat a la calma, m’han dit una mort, dins l’encontre amb un mar nu de cel.
...i infantant-me lliure, en aquest ventre estim, pensaments d’ombra on dissoldre’m.
...i ara vens de les tenebres criatura, esbufec gestant el cant, capoll d’un capvespre i silenci antic.
...i foguera de veus quant xisclo paraules o mots d’enllà breus.
...senderols d’enteniment irresolt, que retallen i anomenen ombres d’una dansa.
...nadons de ma entranya els llums infantats, que desvetllo a besades, tendrament, amb el dubte i les raons d’una mort inevitable.
...i tot raonament pur és sols la pell, per un dubte immaculat que ens fa camí.