"La paraula esdevé a les palpentes. De la tenebra la veu s'esmuny perdent un efluvi de mots, escapant de la monstruosa i nocturna, d'aquella ment closa, d'aquell gemec animal. I viu, i esdevé cantant allò que és tot, davant, enllà, en aquell indret enfora d'ella, informitat de nosaltres, criatures de verb.
I la paraula dicta, desvetlla. A l'ombra enceta, obre, diu l'escenari on sols érem muts.
I el silenci cau perdut sota l'esgrima dels mots. I tot és, aleshores. Judicis i botxins o vida i passió i dissort i combats o diferències i.
Recordem la calma i la llibertat. A les nits, en el repòs, en l'oblit. Un toll ocult, una llacuna encetada de vida, la calor de l'infantat, una pell, un ventre. Un no res que sembla, un abans de dir les coses. Una forma imprecisa. Una llibertat per pensar-ho tot".
