"Aquests tres assaigs formen part del projecte Paradigma 2.0, iniciat durant el mes de gener de 2009, i realitzats amb la voluntat d’esclarir i avançar en la comprensió de les causes i conseqüències que comporta l’actual crisis de caire estructural, amb efectes sobre la societat i l’economia. L’usuari interessat abrint l'enllaç pot descarregar-se l'assaig Threeinning System: Open Earning, fractalidad y la caída del Faraón.

El Paradigma 2.0 s’emmarca dins processos d’OpenGov, OpenData i OpenInnovation, que en el seu conjunt preparen una nova estructura social i econòmica, on l’activitat de l’usuari es preua com un nou valor estructural. 

Un cop constatem la inèrcia del sistema financer internacional, es proposa una interacció directa i irreversible, de l’usuari en els àmbits de decisió, que ens permetrà superar un retorn arcaïtzant, cap a vells models de submissió, dominació o somnolència.

La ciutadania capaç d’afectar i participar en la gestió pública, en el disseny d’empreses, en la xarxa redistributiva i en la descripció del valor, és el factor estructural que caldrà fer emergir proporcionant sostenibilitat a un nou model pel Segle XXI. Capaç de retallar costos i millorar rendiments, per a la gestió pública o privada, l’arribada d’una Ciutadania 2.0 esdevé el nou valor afegit del pressent canvi estructural.

I podrem aleshores concloure que el Segle XX acaba, exhaust, deixant un llegat esgotat, que en el seu moment va experimentar i explotar amb èxit el paradigma d’allò atòmic i atomitzat. Dels centres identificats al voltant de nuclis de poder, per a la gravitació d’una societat que es representa volgudament aposentada, passiva i confiada a la tutela pública. Les societats que es mostrin capaces d’integrar aquesta nova ciutadania despuntaran social i econòmicament amb més sostenibilitat.

El concepte, la ideologia, el lideratge i la marca, durant l’evolució dels darrers 150 anys, han estructurat un model avui fallit. Vàlid fins ara, el model que veiem decaure s’ha mostrat capaç de legitimar-se, però l’estructura de poder precisa flexibilitzar-se periòdicament. I successivament s’exposa a reformes i crisis, així com augmenta la densitat demogràfica o necessita una nova complexitat associativa. La crisis és evidentment estructural. 

La interactivitat de la xarxa contribueix al nou Paradigma 2.0. L’algoritme arriba, corresponent amb noves solucions a una nova complexitat, mentre desmunta i invalida un model de poder que es desvetlla excessivament rígid i ineficaç. Les noves generacions ja estan preparades.

En l'assaig Después del 2009: El producto inmaterial, durant el gener del 2009 vaig començar a analitzar les noves formes de producció que proporciona la web 2.0, dins un nou paradigma social i econòmic i fent un paral·lelisme amb els canvis que va implantar el mètode Ford. Alhora vaig proposar l'aplicació d'una ètica que estructuri una graella de taxació comercial segons l’actualització de les dades ofertes. Un efecte que ara les Social Media ja ens proporcionen.

Però avui, dos anys després, cedir el testimoniatge o prevaldre en un trànsit lent, és allò que encara dicta la velocitat d’entrada a una nova etapa de sostenibilitat".